Pensions 2026: revaloració, edat de jubilació i jubilació activa

El Reial decret 241/2026, de 25 de març, publicat al BOE el 26 de març, fixa una revaloració general del 2,7% per a les pensions de la Seguretat Social i de Classes Passives, amb efectes des de l'1 de gener de 2026. La pensió inicial màxima queda en 3.359,60 euros al mes (47.034,40 euros l'any). La pensió mínima de jubilació a partir dels 65 anys per a una persona sola és de 13.106,80 euros anuals, i la no contributiva de jubilació, de 8.803,20 euros anuals.

La tramitació va tenir un entrebanc. El Reial decret llei 16/2025 ja preveia aquesta pujada, però el Congrés no el va convalidar el 27 de gener de 2026. El Govern va aprovar llavors el Reial decret llei 3/2026, de 3 de febrer, i el decret de març el desplega.

Per al 2027 encara no hi ha cap xifra oficial. La revaloració es calcula amb la mitjana de les taxes interanuals de l'IPC de desembre de 2025 a novembre de 2026. L'INE ha de publicar la dada avançada de novembre el 27 de novembre i la definitiva el 15 de desembre. L'Instituto BBVA de Pensiones estimava aquesta tardor una pujada al voltant del 3,2%, però és una previsió i pot variar.

Segons la Seguretat Social, el 2026 l'edat ordinària de jubilació és de 66 anys i 10 mesos, o de 65 anys si s'han cotitzat almenys 38 anys i 3 mesos. El 2027 s'arriba al final del calendari de la reforma: 67 anys, o 65 per a qui hagi cotitzat 38 anys i 6 mesos o més.

La jubilació anticipada té dues vies principals. La voluntària permet avançar-se fins a dos anys respecte de l'edat ordinària que correspongui a cada persona. La involuntària, lligada a un cessament que no depèn del treballador, com un acomiadament col·lectiu o per causes objectives, permet avançar-se fins a quatre anys i demana almenys 33 anys cotitzats, a més d'altres requisits com estar inscrit com a demandant d'ocupació.

En tots dos casos la pensió es redueix de manera permanent amb uns coeficients que depenen dels mesos d'avançament i dels anys cotitzats. Com que l'edat exacta i la reducció varien segons cada historial, abans de decidir és prudent demanar una simulació a la Seguretat Social amb les dades pròpies.

Des de l'1 d'abril de 2025, amb el Reial decret llei 11/2024, la jubilació activa ja no exigeix tenir dret al 100% de la pensió. El percentatge que es cobra mentre es treballa depèn del temps que s'hagi endarrerit la jubilació després de l'edat ordinària: 45% amb un any, 55% amb dos, 65% amb tres, 80% amb quatre i 100% a partir de cinc. Cada 12 mesos seguits en jubilació activa hi sumen 5 punts. L'autònom que té contractat un treballador indefinit amb 18 mesos d'antiguitat, o que en contracta un de nou, cobra el 75% amb demores d'un a tres anys. El complement per demora també és compatible amb la jubilació activa.

El Reial decret 416/2026, publicat al BOE el 28 de maig i vigent des del 28 d'agost, regula de nou la jubilació flexible. Permet treballar per compte d'altri amb una jornada d'entre el 33% i el 80% d'una de completa comparable, i la pensió es redueix en proporció inversa. Si la feina comença com a mínim sis mesos després de jubilar-se, hi ha un increment addicional del 25% (jornades del 55% al 80%) o del 15% (del 33% a menys del 55%). També s'hi pot treballar per compte propi amb condicions específiques. L'inici i qualsevol canvi s'han de comunicar abans a la Seguretat Social.

L'Ordre PJC/297/2026, publicada al BOE el 31 de març, fixa el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) en el 0,90% de la base de contingències comunes: 0,75% a càrrec de l'empresa i 0,15% del treballador. La base màxima general és de 5.101,20 euros al mes, i per sobre els assalariats paguen la cotització de solidaritat, de l'1,15%, l'1,25% o l'1,46% segons el tram.

L'autònom cotitza segons el tram de rendiments nets mensuals. Al tram 1 de la taula general (de 1.166,70 a 1.300 euros) la base mínima és de 950,98 euros, i al tram 12 (més de 6.000 euros) la base va de 1.928,10 a 5.101,20 euros. Els tipus sumen un 30,50%: 28,30% per contingències comunes, 1,30% per professionals i 0,90% de MEI. La pensió es calcula amb les bases cotitzades, de manera que cotitzar sempre per la mínima abarateix la quota però també redueix la pensió futura.

A l'IRPF, les aportacions a plans individuals redueixen la base imposable fins a 1.500 euros l'any, sense passar del 30% dels rendiments nets del treball i d'activitats. Les contribucions empresarials a plans d'ocupació poden afegir fins a 8.500 euros, i els autònoms amb plans d'ocupació simplificats poden arribar a 5.750 euros en total.

La reforma de 2023 va fixar una regla: la despesa neta en pensions no pot superar de mitjana el 13,3% del PIB entre 2022 i 2050. Ángel de la Fuente (Fedea, abril de 2025) va analitzar la primera avaluació de l'AIReF i va concloure que el sistema la superava per molt poc. Segons els seus càlculs, el resultat depèn de com es comptin les transferències de l'Estat i l'ajust del PIB, i amb criteris diferents la condició no es compliria.

El 29 de maig de 2026 l'AIReF va actualitzar l'anàlisi. Estima una despesa neta mitjana del 13% del PIB, tres dècimes per sota del llindar, sobretot perquè revisa a l'alça l'efecte de les mesures d'ingrés. Alhora adverteix que complir la regla no garanteix la sostenibilitat: amb les polítiques actuals, el deute públic arribaria al 123% del PIB el 2050, i recomana revisar la regla. El Govern defensa que la sostenibilitat està assegurada.

Per a qui planifica la jubilació, la lectura prudent és que les regles poden tornar a canviar i que convé revisar-les de tant en tant.