Inici · Temes d'actualitat · Llei Beckham: règim fiscal dels impatriats a Espanya (art. 93 LIRPF)

Llei Beckham: règim fiscal dels impatriats a Espanya (art. 93 LIRPF)

L'anomenada Llei Beckham és el règim especial de l'article 93 de la Llei de l'IRPF per a persones que es traslladen a viure a Espanya. Permet tributar com si fossis no resident durant l'any d'arribada i els cinc següents, sempre que es compleixin uns requisits i es demani a temps amb el model 149.

Punts clau

  • Cal no haver estat resident fiscal a Espanya en els cinc períodes impositius anteriors al trasllat.
  • Els rendiments del treball tributen al 24% fins a 600.000 € i al 47% per l'excés.
  • S'aplica l'any en què adquireixes la residència i els cinc períodes impositius següents.
  • L'opció es comunica amb el model 149 dins dels sis mesos des de l'inici de l'activitat que consti a l'alta a la Seguretat Social.
  • La declaració anual es presenta amb el model 151, en el mateix termini de la campanya de la renda.

Darrera revisió: 2026-10-29

Qui s'hi pot acollir

Des del 2023, després de la Llei 28/2022 de foment de les empreses emergents, el requisit bàsic és no haver estat resident fiscal a Espanya en els cinc períodes impositius anteriors al trasllat (abans eren deu). A més, el trasllat ha de ser conseqüència d'alguna d'aquestes situacions: un contracte de treball, inclòs el teletreball per a una empresa des d'Espanya amb mitjans exclusivament informàtics i telemàtics; el nomenament com a administrador d'una entitat, amb qualsevol participació, excepte en entitats patrimonials quan la participació en faci una entitat vinculada; una activitat econòmica qualificada d'emprenedora segons l'article 70 de la Llei 14/2013; o una activitat de professional altament qualificat que presti serveis a empreses emergents o faci formació, recerca, desenvolupament i innovació, amb més del 40% dels seus rendiments empresarials, professionals i del treball procedents d'aquesta activitat.

No hi poden accedir els esportistes professionals. Tampoc qui obtingui rendes mitjançant un establiment permanent a Espanya, llevat dels emprenedors i dels professionals altament qualificats que compleixin el règim.

La família també hi pot entrar

Des del 2023 el règim s'estén al cònjuge, als fills menors de 25 anys (o de qualsevol edat si tenen discapacitat) i, si no hi ha matrimoni, al progenitor dels fills. Han de traslladar-se amb el contribuent principal o més tard, com a màxim fins al final del primer període impositiu en què s'apliqui el règim al principal, i adquirir la residència fiscal a Espanya per aquest motiu.

També han de complir els requisits de no residència prèvia i de no tenir rendes per establiment permanent. I hi ha una condició que sovint es passa per alt: la suma de les seves bases liquidables en cada període ha de ser inferior a la del contribuent principal. Els familiars mantenen el règim fins a l'últim període en què s'apliqui al principal i presenten el seu propi model 149, després que l'hagi presentat el principal.

Com es tributa

El contribuent continua sent resident a efectes de l'IRPF, però el deute es calcula amb les regles de l'impost sobre la renda de no residents. En general només tributen les rendes obtingudes a Espanya, i tots els rendiments del treball i de l'activitat emprenedora obtinguts durant el règim es consideren obtinguts a Espanya. Les rendes s'acumulen per any natural sense poder compensar unes amb altres.

Hi ha dues escales. Per a dividends, interessos i guanys per transmissió d'elements patrimonials, el manual de Renta 2025 recull trams del 19% al 30% (aquest últim per sobre de 300.000 €). Per a la resta de rendes, 24% fins a 600.000 € i 47% a partir de 600.000,01 €. La retenció sobre el treball és del 24%, i del 47% per l'excés de 600.000 € anuals d'un mateix pagador.

De la quota només es resten la deducció per donatius, les retencions i pagaments a compte i la deducció per doble imposició de l'article 80 per a rendes del treball i emprenedores obtingudes a l'estranger. A l'impost sobre el patrimoni tributen per obligació real, és a dir, pels béns situats a Espanya.

Terminis i tràmits

L'opció es comunica amb el model 149 dins dels sis mesos següents a la data d'inici de l'activitat que consti a l'alta a la Seguretat Social espanyola (o al document equivalent del país d'origen). Abans cal tenir NIF, aportar telemàticament la documentació justificativa i indicar el número de registre d'aquesta aportació al model. Per als familiars, el termini és el més llarg entre sis mesos des de la seva entrada a Espanya i el del contribuent principal.

La renúncia es presenta els mesos de novembre i desembre anteriors a l'any en què ha de tenir efecte. L'exclusió per incompliment i la fi del desplaçament s'han de comunicar en el termini d'un mes. Cada any es presenta el model 151, aprovat per l'Ordre HFP/1338/2023, en el termini general de la renda. Les regles de detall són als articles 113 a 120 del Reglament de l'IRPF, reformats pel Reial decret 1008/2023.

Errors habituals i criteris recents

Els errors que més es repeteixen són deixar passar els sis mesos, presentar el 149 sense haver aportat abans la documentació, pensar que el règim elimina l'impost sobre el patrimoni o la tributació dels dividends i interessos espanyols, o oblidar que els familiars només entren si les seves bases sumen menys que la del principal. Tampoc es pot esperar un certificat de residència vàlid per aplicar un conveni de doble imposició, perquè l'AEAT indica que aquests contribuents no es consideren residents a efectes de conveni.

La Direcció General de Tributs ha anat precisant el règim. A la consulta V1439-25 (29/07/2025) admet l'administrador de societats on té el 100% i el 51% si no són patrimonials. A la V2460-25 (11/12/2025) accepta un teletreballador amb nacionalitat espanyola que no pot obtenir el visat de teletreball. A la V1374-26 (04/06/2026) considera que reduir la jornada de la feina original no fa perdre el règim si es combina amb teletreball que compleix els requisits.

Actualitzacions

2026-06-04La DGT (V1374-26) admet mantenir el règim si es redueix la jornada de la feina inicial i es combina amb teletreball per a una empresa estrangera, i diu que un breu període d'inactivitat entre feines no l'acaba per si mateix.
2025-12-11La DGT (V2460-25) confirma que un teletreballador espanyol sense visat de teletreball internacional pot optar al règim si té relació laboral i treballa a distància amb mitjans telemàtics.
2025-07-29La DGT (V1439-25) admet el règim per a qui torna a Espanya per ser administrador de societats pròpies no patrimonials.
2023-12-15El BOE publica l'Ordre HFP/1338/2023, amb els nous models 149 i 151, vigent des del 16/12/2023 i amb un termini transitori de sis mesos per a qui va adquirir la residència el 2023.
2023-12-06El BOE publica el Reial decret 1008/2023, que adapta els articles 113 a 120 del Reglament de l'IRPF a la reforma.
2022-12-22El BOE publica la Llei 28/2022 d'empreses emergents, que amb efectes des de l'1/1/2023 redueix a cinc anys la no residència prèvia i amplia el règim a teletreballadors, emprenedors, professionals qualificats i familiars.

Preguntes freqüents

Puc acollir-m'hi si treballo en remot per a una empresa estrangera?
Sí, si el trasllat respon a una relació laboral i la feina es fa a distància amb mitjans exclusivament informàtics, telemàtics i de telecomunicacions. El visat de teletreball internacional és una via, però la DGT (V2460-25) diu que no tenir-lo no impedeix per si sol aplicar el règim.
Què passa si se'm passen els sis mesos per presentar el model 149?
El termini es compta des de la data d'inici de l'activitat que consta a l'alta a la Seguretat Social o al document equivalent. Fora d'aquest termini la normativa no preveu l'opció, i es tributa per l'IRPF general com a resident.
Tributen els meus ingressos de fora d'Espanya?
En general només tributen les rendes obtingudes a Espanya. L'excepció són els rendiments del treball i de l'activitat emprenedora obtinguts durant el règim, que es consideren obtinguts a Espanya encara que es cobrin de fora, amb deducció per la doble imposició.
Quant dura el règim?
L'any en què adquireixes la residència fiscal a Espanya i els cinc períodes impositius següents. Es considera any d'adquisició de residència el primer any natural en què, després del trasllat, la permanència a Espanya supera els 183 dies.
Puc renunciar-hi si deixa de convenir-me?
Sí, amb el model 149 presentat els mesos de novembre i desembre anteriors a l'any en què vols que tingui efecte. Si deixes de complir les condicions, has de comunicar l'exclusió en el termini d'un mes.

Fonts consultades

Informació general basada en fonts oficials. No substitueix l'assessorament sobre el teu cas concret.

En parlem?

La primera consulta és gratuïta i sense compromís. Et responem en menys de 24 hores.

Demanar consulta gratuïta Escriure per WhatsApp